"ACd`EI" LI OBRE LES PORTES TANCADES

Quan ens endinsem en l’àrea professional, anem descobrint que als seus orígens era una tasca, diguem-ne, senzilla, ja que solament ens exigia un rigorós control dels contractistes, les constructores, els industrials, etc., i les pròpies vendes ens marcaven la dinàmica i el ritme amb què s’havia de conduir el projecte. Si s’anaven complint les etapes es realitzaven les certificacions, es cobraven, i amb això, sumat als ingressos a compte de vendes, resultava que sempre hi havia liquiditat. Si en algun cas això no es complia, era a causa de l’incompliment d’algun industrial, però es resolia fàcilment, i si es donava el cas que s’havia que cobrir algun compromís i s’estava “curt de liquiditat”, l’entitat financera estava contenta de “donar un cop de mà” i cobrir el compromís d’una manera puntual i, per descomptat, amb una bona comissió.

Però les coses van començar a canviar: de primer, les vendes van començar a flaquejar i es va considerar que l’augment dels interessos era el causant del problema. Llavors, quan ja hi havia una certa psicosi que, o bé el sector s’alentia o bé explotava la bombolla, també a les grans empreses del sector hi va haver moviments molt importants: totes les entitats financeres es van desprendre d’una gran part de les seves inversions immobiliàries i, per si això encara no fos suficient, als Estats Units les hipoteques del sector immobiliari van entrar primer en crisi i finalment en fallida.

Les anteriors referències, d’una forma més o menys cronològica respecte a l’arribada de la crisi, serveixen més que res per situar-nos en l’escenari concret que ara tenim, que és el següent: hem passat d’una activitat que dominàvem totalment a un nou escenari en què tot és diferent de com era fa uns mesos: les portes on trucar estan tancades, ens pressionen perquè es resolguin situacions que eren impensables fa escassament uns mesos, l’amic ja no és l’amic sinó un “mandado”, la incertesa ens aclapara i, tot pensant que podem estar fent el millor per al nostre negoci, probablement estem perdent un temps preciós que en un futur curt ens farà falta.

A la nostra associació tenim molt clares les idees en aquest sentit.
El promotor, a causa de tot el que hem exposat al paràgraf anterior, es veu sotmès a una nova problemàtica que, per descomptat, no esperava, se sent aclaparat, se sent sol; en alguns casos es crea falses esperances perquè no es vol creure l’evidència i en d’altres casos busca solucions que es dilaten en el temps, cosa que li crea “un mal viure” que li pot portar conseqüències nefastes.
L’única solució per afrontar aquesta nova situació és acceptar-la i enfrontar-s’hi considerant-la una situació conjuntural en què ens hem vist immergits sense poder-ho evitar i que, amb el suport adequat, superarem de la forma menys traumàtica.

APUNTS FINALS

Les nostres propostes per abordar el nou escenari que s’ha creat en el sector i, per descomptat, completament en contra de la voluntat de tots els que hi estem atrapats, són les següents:

El primer que fem és una anàlisi exhaustiva de cada situació ja que no hi ha dues situacions idèntiques.

A continuació, es prenen les decisions, que no depenen pas únicament de la nostra iniciativa.

Analitzem les sinergies que surten entre els diversos components d’un col•lectiu que està en la mateixa situació que cadascú de nosaltres.

Quantifiquem el que s’ha de “perdre pel camí”. No és fàcil sortir d’una crisi sense sacrificar, com a mínim, una part del benefici previst. El que s’ha d’aconseguir, per sobre de tot, és no perdre actiu.

Cadascú de nosaltres afronta la situació d’una manera individual, però de forma corporativa, i així s’aconsegueix multiplicar la força de cadascú i la defensa dels seus interessos, enfront de pressions externes.

En la interlocució dels temes delicats es disposa d’un intermediari que informa puntualment de com està la situació en cada moment per poder preparar els passos següents sense rebre directament els “atacs” dels nostres contraris: bancs, proveïdors, inversors, clients, etc.

S’ha de treballar per a un objectiu fonamental: evitar qualsevol situació que pugui portar a l’execució de qualsevol crèdit o hipoteca, o a haver-se de presentar a un concurs de creditors i, si és que cal presentar-s’hi irremeiablement, que sigui només amb una promoció o un projecte aïllat, evitar la pèrdua de patrimoni i sortir de la crisi en les millors condicions possibles.

A tot això, s’hi ha d’afegir la confidencialitat total per part dels nostres executius i els avantatges del treball en equip del que podríem anomenar “gabinets de crisi”, on tothom treballa conjuntament per aconseguir els resultats previstos.

I, per acabar, només esmentar que tota aquesta activitat que hem detallat com a exemple, i tota la resta que no apareix enunciada, la realitzen professionals d’altíssim nivell i prestigi, que aconsegueixen un resultat sempre més òptim que el que pot obtenir, pel seu compte, l’interessat, ja que aquest no és el seu treball o professió. A més, la pèrdua d’objectivitat quan s’està sota pressió també té un paper molt important pel que fa a la bona solució d’un problema, i això nosaltres ho evitem als nostres associats.